Història de la Secció Esportiva AEM
Fundació de l'entitat
La Secció Esportiva AEM és el club de futbol més antic de Lleida ciutat.Fundat l’any 1925 amb la voluntat de fomentar la formació cultural dels seus associats i impulsar activitats de caràcter social, pastoral, artístic i esportiu.
L’associació es va estructurar en tres grans àmbits: la secció cultural, la secció artística i la secció esportiva. També va promoure iniciatives socials, com una borsa de treball per als associats, i l’any 1926 va començar a publicar la revista Cultura y Acción, que constitueix una de les principals fonts documentals sobre els primers anys de l’entitat.
La secció artística va adquirir un gran prestigi dins de la vida cultural lleidatana. Paral·lelament, la secció esportiva va iniciar una trajectòria que acabaria convertint l’AEM en una de les entitats de referència de l’esport lleidatà.
Els orígens: del Clavé C.F. a l’AEM
L’entitat va néixer l’any 1925 amb el nom de Clavé C.F. Els seus primers futbolistes van ser un grup d’estudiants que, amb recursos propis i una gran il·lusió, van adquirir les equipacions i van començar a competir. Poc després, el club va adoptar el nom d’AEM.
El nom provenia del carrer Anselm Clavé de Lleida, on l’associació i la redacció de la revista Cultura y Acción tenien la seva seu. Encara que els primers passos es van fer l’any 1925, les cròniques de l’època situen la plena organització del conjunt cap al 1927.
L’equipació va ser adquirida pels mateixos futbolistes, una mostra del caràcter modest, voluntari i entusiasta amb què va néixer el projecte.
Entre els integrants d’aquell primer equip hi havia Pedra, Montagut, Dies, Balaguer, Quintillo, García, Medina, Peinado, Quintana, Torrero i Baiget. Posteriorment s’hi van incorporar jugadors com Bresco, Oncins, Bayona, Sorolla, Cuito, Pascual, Basra, Santiveri, Fons, Franco, Montoy, Conte, Escolà i Serrate.
El Clavé F.C. va aconseguir resultats destacats contra equips de Lleida i de les comarques veïnes. Entre les seves primeres victòries documentades figura un triomf per 2-0 davant el Joventut, considerat aleshores un dels conjunts més potents de la ciutat.
Els desplaçaments als pobles del territori també van formar part de la vida d’aquell primer equip. Eren partits viscuts amb una gran intensitat i que reflectien la manera com el futbol començava a arrelar com a espai de rivalitat esportiva i d’identificació col·lectiva.
L’aturada i la represa de 1934
L’any 1931, les circumstàncies polítiques i socials van provocar la pràctica suspensió de les activitats de l’AEM.
La secció esportiva va reprendre la seva activitat l’any 1934 sota l’impuls del germà Castresana, una figura decisiva en la revitalització de l’entitat. A més de reorganitzar el futbol, Castresana va promoure la creació de noves seccions dedicades al bàsquet i l’atletisme.
La nova plantilla de futbol estava formada per jugadors com Bellart, Mauri, Álvarez, Grande, Roures, Forms, Simonet, Olondriz, Sancho, Arnau, Solé, Toló, Flix, Fornells, Baiget, Tapias, Santiveri, Borràs, E. González i Paco Ferré.
Entre els seus futbolistes destacava el porter J. Olondriz, que compaginava l’activitat esportiva amb la seva participació en la Secció Artística de l’associació.
L’esclat de la Guerra Civil va desfer el projecte i va comportar una nova interrupció de les activitats.
L’embrió del futbol lleidatà
Finalitzada la guerra, bona part dels antics socis i futbolistes van tornar a l’AEM i van reprendre l’activitat esportiva. El creixement de l’equip va evidenciar la necessitat de disposar d’un terreny de joc propi, ja que el camp situat al costat de les escoles de Llívia resultava inadequat i estava massa allunyat de la ciutat.
La solució va arribar gràcies a la implicació del germà Gabriel i a la generositat d’Antoni Torres i Panadés, que va cedir a l’entitat un hort situat entre la Panificadora i la fàbrica de conserves vegetals del senyor Baroja.
Amb el treball dels futbolistes i de diversos socis, aquell terreny es va transformar en el camp de l’AEM de la carretera de Corbins. Aquest espai es convertiria en el centre de la vida esportiva de l’entitat durant les dècades següents.
En aquesta etapa, l’equip va viure un període de creixement esportiu i va conquerir la Copa Pelegrí, disputada contra altres conjunts de Lleida.
L’AEM, origen del Lérida Balompié
Després de la Guerra Civil, el futbol lleidatà havia quedat profundament fragmentat. Diverses entitats existents abans de 1936 havien desaparegut o no podien reprendre l’activitat amb normalitat, fet que va impulsar la creació d’un nou club que representés la ciutat en les competicions federades.
L’Associació d’Exalumnes Maristes va tenir un paper determinant en aquest procés. Cal destacar especialment la tasca del germà Gabriel Castresana, que va facilitar les dependències del col·legi per celebrar-hi les reunions entre antics directius dels diferents clubs de la ciutat.
Durant l’abril de 1939 es van intensificar les negociacions amb representants de l’AE Lleida i el Lleida SC. Aquests clubs van aportar una part dels seus futbolistes, mentre que l’AEM va posar a disposició del nou projecte el camp de la carretera de Corbins, vinculat a l’empresari Antoni Torres i Panadés.
El 22 d’abril de 1939 es va constituir oficialment el Lérida Balompié-AEM, presidit per Sebastià Tàpies, propietari de la fonda Les Quatre Nacions. Els estatuts establien que el nou conjunt era una secció integrada dins de l’AEM.
L’equip es va inscriure a la Federació Catalana de Futbol i va obtenir una plaça al grup C de Primera Categoria, que aleshores corresponia al tercer nivell regional. Entrenat per Manuel López, vestia samarreta blau cel i pantalons blancs i va establir la seva seu social al Bar Triunfo.
El Lérida Balompié-AEM va debutar oficialment el 5 de novembre de 1939 contra el FC Borges Blanques, en un partit que va acabar amb victòria lleidatana per 4-1. Tot i el bon inici, l’equip no va aconseguir l’ascens durant aquella primera temporada.
La campanya 1940-1941, el grup C va passar a denominar-se Segona Categoria Preferent. En aquella segona oportunitat, el conjunt es va proclamar campió de Lliga i va disputar la promoció d’ascens contra la UE Rapitenca.
Després d’una eliminatòria a doble partit que va acabar empatada, va ser necessari disputar un tercer enfrontament a Reus. La victòria del conjunt lleidatà va permetre assolir l’ascens al grup B.
Durant aquella etapa, la directiva va sol·licitar jugar al Camp d’Esports, unes instal·lacions més ben condicionades, però les autoritats en van denegar l’autorització. Per aquest motiu, el camp de la carretera de Corbins va continuar sent la casa de l’equip.
L’AEM va aportar al Lérida Balompié el terreny de joc, l’estructura esportiva, les equipacions i diversos futbolistes. Aquesta contribució converteix l’entitat en una peça fonamental de la reconstrucció del futbol lleidatà i en un dels orígens de la trajectòria que, anys després, conduiria a la creació de la Unió Esportiva Lleida.
El Lleida-AEM i la formació de talent
Després de l’esforç dedicat a la creació i el creixement del Lérida Balompié, l’AEM va perdre part del seu potencial esportiu. Durant els anys següents, l’entitat va reorganitzar els seus equips amb una nova generació de futbolistes, alguns dels quals procedien dels Cruzados Eucarísticos.
L’any 1948, aquests joves van assumir la defensa dels colors de l’AEM i van començar a participar en diferents competicions locals.
La temporada 1950-1951, el juvenil va protagonitzar una campanya extraordinària. Després de proclamar-se campió provincial, va participar en el Campionat de Catalunya, en què va superar el Santfeliuenc i el FC Barcelona B.
L’equip va disputar la final contra el primer juvenil del FC Barcelona al camp neutral de l’Espanya Industrial. Malgrat la derrota, l’AEM es va proclamar subcampió de Catalunya. Aquella mateixa temporada també va derrotar per 1-0 el juvenil del Real Zaragoza en el Trofeu Sagrat Cor.
La temporada següent, l’entitat va tornar a competir en el Campionat Juvenil de Catalunya i va disposar d’un primer equip i d’un conjunt reserva integrat per futbolistes més joves.
A principis de la dècada de 1950, la col·laboració entre l’AEM i la UE Lleida va donar lloc al Lleida-AEM, considerat el primer gran projecte de futbol juvenil de la província.
El conjunt va encadenar diverses temporades entre els millors equips juvenils del país i va assolir diferents subcampionats de Catalunya. Finalment, la temporada 1953-1954, el projecte va culminar aquella etapa brillant amb la consecució del títol de campió de Catalunya juvenil.
D’aquella generació va sorgir Enric Gensana, un dels grans futbolistes de la història de Lleida. Posteriorment va defensar les samarretes de la UE Lleida i del FC Barcelona i va arribar a ser internacional amb la selecció espanyola.
Aquests èxits van consolidar l’AEM com una entitat pionera en la formació de joves futbolistes i van establir les bases de la seva futura estructura de futbol base.l
Una entitat poliesportiva
Durant diverses etapes de la seva història, l’activitat de l’AEM no es va limitar al futbol. El bàsquet també va tenir un paper important dins de l’entitat.
L’any 1945, després de proclamar-se campió provincial, l’equip de bàsquet va disputar la fase d’ascens a Primera Regional contra rivals com el Girona, el San José, el Joventut de Badalona i el Gimnàstic de Tarragona.
Entre els partits més destacats d’aquella secció hi ha un enfrontament contra el FC Barcelona, disputat l’any 1946 al Pavelló de l’Esport i corresponent al Campionat d’Espanya d’Educación y Descanso, i un altre contra l’Argaray de Pamplona.
L’AEM també va comptar amb una secció d’handbol. La temporada 1955-1956, l’equip va competir a Primera Divisió, tot i que posteriorment el descens de categoria i les dificultats econòmiques van provocar-ne la desaparició.
El naixement del Recasens
El 12 d’octubre de 1971, la Secció Esportiva AEM va iniciar una nova etapa amb la inauguració oficial del Camp d’Esports Recasens, unes instal·lacions destinades a acollir els equips de futbol de l’entitat.
La construcció del nou recinte va ser possible gràcies, en bona part, a l’esforç personal i econòmic de Josep Recasens i Gassió, president de la Secció Esportiva des de l’any 1965. La seva implicació va resultar decisiva perquè el club pogués disposar d’unes instal·lacions pròpies i adequades per continuar desenvolupant la seva tasca formativa.
L’acte inaugural va reunir representants de l’entitat, de la comunitat marista i de les institucions lleidatanes. Les instal·lacions van ser beneïdes i Maria Recasens va efectuar el servei d’honor del primer partit.
El conjunt regional de l’AEM va disputar el partit inaugural contra el Vilanova de Segrià. La jornada també va incloure un enfrontament juvenil i diversos actes commemoratius, convertint la inauguració en una celebració per a tota la família aemista.
Inicis del futbol formatiu al Recasens
La temporada 1971-1972, la primera completa al nou camp, la Secció Esportiva va comptar amb set equips. L’estructura estava formada per conjunts de diferents edats, des de les categories infantils fins a l’equip amateur, fet que demostrava la clara vocació formativa de l’entitat.
Aquella temporada també va significar la recuperació d’un equip amateur, que va competir a Segona Regional. El conjunt va patir una primera volta complicada, marcada per la joventut de la plantilla i la falta d’experiència, però va reaccionar durant la segona meitat de la competició i va completar una trajectòria ascendent.
El juvenil, per la seva banda, va protagonitzar una temporada destacada i es va classificar per a la semifinal provincial del Trofeu Martínez Laguardia. Els equips de categories inferiors també van participar en les seves competicions i van continuar alimentant la base esportiva del club.
La presència de set conjunts mostrava que l’AEM ja havia consolidat una estructura capaç d’acompanyar els futbolistes durant les diferents etapes de la seva formació.
Futbol base, formació i valors
Amb el Camp d’Esports Recasens com a centre de la seva activitat, l’AEM va continuar reforçant una de les grans vocacions que han definit l’entitat al llarg de la seva història: la formació de joves futbolistes.
Durant les dècades següents, el club va ampliar progressivament la seva estructura amb equips juvenils, cadets, infantils, alevins, benjamins i prebenjamins, a més de l’escola de futbol per als més petits.
A inicis del segle XXI, l’AEM va arribar a comptar amb una vintena d’equips de futbol base federats i prop de 300 futbolistes. Aquesta dimensió va consolidar l’entitat com un dels principals referents formatius de Lleida i de les comarques de Ponent.
Més enllà dels resultats, el treball de base de l’AEM sempre ha tingut com a objectiu formar esportistes i persones, promovent l’esforç, el respecte, l’amistat i el companyerisme.
El Torneig Benjamí
Un altre dels capítols destacats de la història del club és el Torneig de Futbol Benjamí, una competició que amb el pas dels anys continua celebrant edicions.
Pel torneig del Recasens van passar les categories inferiors d’alguns dels clubs més destacats del futbol estatal, com el Real Madrid, el FC Barcelona, l’Athletic Club, el Valencia CF, el Real Zaragoza, l’RCD Espanyol i el Sporting de Gijón, entre d’altres.
La competició també va adquirir una dimensió internacional amb la participació de clubs estrangers i amb els vincles establerts amb equips francesos com el Miremont i el Saint-Jean, italians com el Savigliano, el Pianese i el Ferrara, i diferents conjunts d’Andorra.
L’AEM també va participar en tornejos organitzats per aquests clubs a França i Itàlia. Aquells desplaçaments van permetre impulsar intercanvis entre futbolistes, entrenadors, famílies i directius, i van crear relacions que anaven molt més enllà de la competició.
A través d’aquestes experiències, el club va fomentar l’esport com una eina de convivència i va projectar valors que continuen formant part de la identitat de l’AEM.
L’aposta pel futbol femení
L’any 2003, l’AEM va prendre una decisió que marcaria el futur del club: la creació d’una secció de futbol femení.
Aquella aposta, fruit de la constància de moltes persones i de la visió de l’enyorat Dani Rodrigo, va convertir l’entitat en un referent del futbol femení català i estatal.
Un dels episodis més emblemàtics d’aquesta trajectòria va arribar la temporada 2016-2017, quan un equip format íntegrament per nenes va guanyar una lliga masculina. La fita va tenir una gran repercussió internacional i mitjans com The New York Times van dedicar reportatges al fenomen, situant Lleida i l’AEM en el mapa esportiu mundial.
L’impacte del futbol femení de l’AEM també s’ha fet evident en cites multitudinàries. En unes semifinals de la Copa Catalunya contra el FC Barcelona, disputades al Camp d’Esports, es van reunir 10.473 espectadors, una mostra de la capacitat del club per mobilitzar la ciutat al voltant del futbol femení.
Amb els anys, el primer equip femení ha continuat creixent i competint en categories estatals, portant el nom de l’AEM i de Lleida arreu del territori. Paral·lelament, el club ha reforçat la formació de jugadores des de les categories inferiors i ha consolidat una estructura femenina que constitueix un dels principals signes d’identitat de l’entitat.
Cent anys de sentiment blau
L’any 2025, la Secció Esportiva AEM va celebrar el seu centenari, convertida en una institució de referència del futbol lleidatà. Cent anys de vida construïts gràcies a generacions de futbolistes, entrenadors, directius, famílies, socis, patrocinadors i aficionats.
L’acte central del centenari va tenir lloc durant el mes d’abril a la Seu Vella, un dels espais més emblemàtics de Lleida. La celebració va reunir diferents generacions de la família aemista per recordar un segle de trajectòria i reivindicar l’arrelament social i esportiu del club a la ciutat.
En la temporada del centenari, l’entitat reunia 53 equips i 835 futbolistes, entre nois i noies, dels quals 242 eren jugadores. Aquestes xifres mostraven la dimensió assolida per un club que havia començat l’any 1925 amb un petit grup d’exalumnes maristes que van adquirir les primeres equipacions amb els seus propis recursos.
Durant més d’un segle, l’AEM ha sabut evolucionar sense perdre les seves arrels. Des del Clavé FC fins a l’actual estructura esportiva, el club ha mantingut intactes la seva vocació formativa, la vinculació amb Lleida i el compromís amb els valors de l’esport.
La consolidació del futbol base i l’aposta pel futbol femení representen avui la continuïtat natural d’aquest llegat. L’AEM continua treballant per formar esportistes i persones, oferir oportunitats als joves i portar el nom de Lleida arreu del territori.
El Camp d’Esports Recasens continua sent la casa de totes les persones que formen la família blava i el punt de trobada d’un sentiment que passa de generació en generació.
Cent anys d’història. Cent anys de futbol. Cent anys d’AEM.
